Ja fas dissabte, al teu web?

¬¬¬¬¬

Si el dissabte és el dia de la setmana per netejar a fons casa teva, el mes d'agost pot ser el moment adequat per fer un manteniment general del teu web. Vet aquí vuit consells localitzats en un bloc sobre usabilitat, UX Booth. L'apunt es titula "8 Tips for Maintaining a User Friendly Site in One Hour a Month".

• Comprova que els enllaços encara funcionin. Els altres webs canvien de domini, modifiquen les URL de les seves pàgiens, pleguen... Fer una repassada és ràpid, i et pot servir també per esporgar enllaços que funcionen però ja no aporten valor. I si tens centenars d'enllaços a comprovar, hi ha eines que et fan la comprovació automàticament.
• Revisa el teu formulari de contacte. Va bé? Emplena'l i envia-te'l. Té sentit tot el que hi demanes. Que no tens formulari de contacte? Planteja't si t'interessa tenir-ne un. Que dius que no t'interessa? Planteja't d'afegir al mailto que et genera el missatge un assumpte i una part del cos del missatge preconfigurats, si això té sentit.
• Reescriu el teu contingut. Imprimeix les teves pàgines, llegeix-les, corregeix-les, retalla-les, millora-les. Aquesta feina és tan important que l'hauries de fer un cop al mes, o l'endemà d'haver publicat una nova pàgina.
• Millora les teves imatges. N'hi ha que es puguin substituir per d'altres de millors? Funcionen bé tots els seus enllaços? Tenen una bona descripció en text alternatiu concebuda per potenciar l'accessibilitat del web?
• Revisa el teu RSS. Funciona com cal?
• Assegura't d'enllaçar des de totes les pàgines interiors a la pàgina inicial.
• Prova el teu web amb diferents navegadors, sobretot els meus nous. Com es veu el teu web, per exemple, amb Google Chrome? Hi ha serveis gratuïts per fer aquestes comprovacions ràpidament.
• Mira a les estadístiques què cerca la gent al teu web. Et convé fer canvis perquè puguin trobar el que cerquen més fàcilment?

Hauries de reservar temps a endreçar el teu web sovint, a fer-hi dissabte. I hauríem de recordar tots plegats que els hipervincles són el teixit nerviós d'internet, i actuar en conseqüència. Aplicar el primer dels vuit consells és importantíssim, i inversament ens convé actuar dins dels nostres webs de manera que les URL persisteixin al llarg dels anys. Jakob Nielsen ja va vindicar el valor de les URL constants fa més de deu anys, a la columna "Web Pages Must Live Forever", amb quatre arguments de pes:

• Hi pot haver altres webs que enllacin amb les teves pàgines. Si en canvies l'URL, estàs perdent negoci.
• Els usuaris poden haver convertit en un preferit (un bookmark o favorito) qualsevol de les teves pàgines, sense passar per la pàgina inicial.
• Els cercadors triguen un temps a indexar les pàgines, de manera que l'URL modificada pot trigar a aparèixer a les cerques.
• El contingut antic afegeix valor al teu web.

El quart argument és el més important. Nielsen hi dedica gairebé tota la columna esmentada i atribueix el 84% del valor d'un web que s'actualitza setmanalment al seu contingut antic (compara les estadístiques del teu web). Nielsen recomana de publicar les pàgines amb data i afegir-hi a posteriori enllaços cap al contingut recent, una feina entretinguda que al capdavall farà que et llueixi el web ;-)

--

La gent passa la majoria del seu temps fora del teu web

¬¬¬¬¬

T'has concentrat en el teu web, legítimament. N'has cuidat els detalls. Hi has dedicat esforç. N'hi ha prou? Haver-te preocupat del web és una condició necessària però no pas suficient. Recorda la llei de Jakob [Nielsen]: "la gent passa la majoria del seu temps fora del teu web".

Internet és un entorn competitiu. Et dóna moltes oportunitats, però cada oportunitat dura només uns segons. En un article del 2006, "Users Interleave Sites and Genres", Nielsen resseguia l'activitat d'una usuària que havia de decidir una compra per a la seva empresa, per valor d'uns 1.500 $: trigava en l'operació 44 minuts i 25 segons, feia 13 cerques, visitava 15 webs i un total de 93 pàgines. En general els usuaris agafen una mica d'informació d'aquí d'allà. Parteixen dels cercadors, i van a parar a fabricants, distribuïdors i notes sobre productes.

Quines recomanacions es desprenen de la voràgine dels internautes?

• Adapta't a una visita ràpida. Cuida la teva pàgina inicial. Controla les metadades de les teves pàgines.
• Posa preus i que siguin clars i fàcils de trobar.
• Concentra't a descriure bé els teus productes o serveis.
• Facilita la navegació d'un producte o servei determinat a un altre de semblant dins el mateix web.
• Enllaça amb qualsevol web que parli bé de tu. No tinguis por que l'usuari surti del teu web. Si l'has persuadit, ja tornarà.

En resum, dedica temps i esforç al teu web tenint ben present que el que predomina són les visites ràpides.

--

Tota la teva acció de màrqueting, ha de ser en línia?

¬¬¬¬¬

Fa tres anys que rebo de tant en tant, dos o tres cops l'any, una postal de Sa Franquesa Vella, una casa de turisme rural de l'interior de l'illa de Mallorca, entre Petra i Felanitx, on vam passar uns dies de vacances. Tenen un web senzill, auster, d'informació força constant, que els devien fer fa uns quants anys i que intueixo que els deu funcionar. No és un web que pugui generar notícies, de manera que no té sentit subscriure-s'hi. Els preus resulten fàcils de consultar, però no fan pas ofertes. Aleshores... resulta que la mestressa de Sa Franquesa Vella té l'encert d'enviar unes postals senzilles, ben impreses, simpàtiques, que ens fan recordar que és un lloc a on ens agradaria tornar-hi a passar una setmana. Hi vam estar tan bé!

Et trobes en la situació de Sa Franquesa Vella? Suposem que tens una petita empresa, amb el teu web, i que vas tirant, més o menys. Els clients que has tingut, ¿no deuran tenir ganes o necessitat de repetir, algun dia? Com te'ls pots fer presents? Com pots assegurar-te que tornin? Per descomptat, havent-los ofert un bon producte o un bon servei, condició sine qua non. Després, el primer que et pot venir al cap és tractar de fidelitzar-los amb un butlletí electrònic, una recomanació habitual, una alternativa excel·lent quan arriba a tenir èxit --una recomanació que jo crec que és pertinent més aviat per a empreses o organitzacions de dimensió mitjana.

Si t'ha passat pel cap fer un butlletí electrònic, planteja't aquestes tres preguntes:

• Podràs dedicar-t'hi prou per publicar-lo periòdicament? Se sap que el destinatari d'un butlletí electrònic, si és que arriba a obrir-lo, hi dedica de mitjana menys d'un minut. Aquesta pressió t'obliga justament a invertir temps i esforç en el teu butlletí electrònic. Podràs dedicar-t'hi? Hi ha algú que treballi amb tu que se'n pugui fer càrrec i que tingui la capacitat de preparar un butlletí expeditiu i de qualitat? Et podria valdre la pena contractar algú expressament perquè te'l preparés?
• Tindràs contingut rellevant cada vegada que hagis de publicar un nou butlletí? Si els teus butlletins són buits, fluixos, sense interès, de seguida començaran a sucumbir dins una safata d'entrada de correu una mica plena. El teu antic client no els tornarà a obrir i, més aviat que donar-s'hi de baixa, arribarà un dia que veuràs que aquella adreça de correu ja no existeix.
• Valdrà la pena que personalitzis la informació? No hi ha dos clients iguals. Potser val la pena que consideris per endavant quin tipus d'informació li pot ser útil a cadascú. Així, les documentalistes amb què treballo a la feina m'envien un butlletí que aplega les novetats que detecten sobre usabilitat, arquitectura de la informació, visualització de la informació, edició i gestió de webs, organitzacions, però m'estalvien la informació de novetats sobre dret administratiu, prevenció de riscos, seguretat viària, criminologia o ludopatia.

L'apunt d'aquesta setmana s'inspira en "Email Newsletters Pick Up Where Websites Leave Off", de Jakob Nielsen. Si ets responsable d'una empresa o una organització petita, rumia si et convé realment fer un butlletí electrònic. Nielsen no ho diu pas, perquè s'ocupa d'analitzar els problemes d'usabilitat de butlletins que ja es publiquen, amb milers de subscriptors. M'imagino que hi estaria d'acord. És possible que et surti més a compte invertir temps i esforç en la millora de la usabilitat del teu web actual, o en una campanya d'Adwords. I hi ha moltes accions de màrqueting alternatives, com em demostra periòdicament Sa Franquesa Vella.

--

Els nostres amics els informàtics

¬¬¬¬¬

Un web, és una aplicació? Jo crec que no. Un web transcendeix el que considerem que és una aplicació. En potència, comprèn més funcionalitats, és molt més variable i dúctil. Constitueix, gràcies a l'hipertext, un entorn obert, inacabable, inabastable, inexhaurible. Un web és un mitjà de comunicació, compost de pàgines enllaçades entre si, escrites bàsicament amb llenguatge HTML (al marge de l'eina amb què estiguem treballant), i enllaçades per principi amb pàgines d'altres webs.

Quines són les relacions òbvies entre els webs i les aplicacions informàtiques?

• Un web pot incloure aplicacions.
• Una aplicació pot donar servei a un web, o a diversos webs a la vegada.
• Un web s'edita i publica mitjançant una aplicació.
• Des del punt de vista de la usabilitat, el que hem constatat durant dues dècades en el web s'havia aplicat ja al desenvolupament de les aplicacions informàtiques de més èxit abans de l'aparició d'internet.
• I aquelles característques de les interfícies que ara sabem, gràcies a la pràctica de la usabilitat, que resulten problemàtiques o encertades al web resultaran segurament problemàtiques o encertades en l'ús d'una aplicació.

Sovint, si comences un petit negoci o impulses alguna associació, la persona que t'ajudarà a fer el web tindrà experiència en el camp de la informàtica. Deurà ser un amic, carregat de les millors intencions cap al teu projecte. Recorda que el web no és una aplicació, i que has de confiar en les seves intuïcions, derivades del seu coneixement de moltes aplicacions informàtiques, tan poc com hauries de confiar en les teves.

Fa quinze dies vaig publicar un apunt, "Més ençà de la tecnologia", que insistia en la idea que el nostre coneixement sobre la usabilitat és perdurable, i es pot aplicar al marge de la tecnologia que estiguem utilitzant. Par atenció a l'usuari final del teu web, a les tasques que ha de fer i al que necessitarà per fer-les. Si l'observes a la pràctica, augmentaran les teves probabilitats d'encertar-la. Aquest principi val per als webs i per a les aplicacions informàtiques.

L'apunt d'avui, una adaptació libèrrima de "Top-10 Application-Design Mistakes" de Jakob Nielsen, inclou 7 recomanacions que un emprenedor hauria de tenir en compte si prepara el seu web amb un amic tecnòleg (amb un informàtic):

• Que el disseny del web segueixi les convencions (per exemple, que la barra vertical de scroll sigui idèntica a la d'una barra estàndard).
• Que el disseny del web resulti coherent --que no faci dubtar ni perdre temps a l'usuari, per exemple, per l'ús de solucions gràfiques diferents per a funcions homòlogues.
• Que l'usuari estàndard sàpiga què ha de fer davant d'una determinada pàgina --potser ho saps tu, l'emprenedor, i l'informàtic que t'ajuda, però el que importa és que de forma immediata ho pugui deduir l'usuari.
• Que el web es carregui molt de pressa, tenint en compte que hi haurà usuaris que sols disposaran d'una connexió precària, pitjor que la nostra.
• Que els textos del web siguin ben clars, que no siguin negligents ni tinguin argot tecnològic innecessari.
• Que el web et resulti fàcil de mantenir, que no passi que l'informàtic, al cap d'un temps, ja no et pugui ajudar perquè té massa feina i et trobis aleshores que no saps ni podràs publicar o modificar les pàgines.
• Que utilitzar el web no requereixi ser un expert en tecnologia.

--

Més ençà de la tecnologia

¬¬¬¬¬

La tesi d'aquest apunt és que la usabilitat d'un web depèn poc de la tecnologia que hàgim utlitzat per fer-lo. Les nostres decisions tecnològiques hi poden influir, sens dubte. Però el que determinarà si el web en qüestió resulta poc usable o molt és el que trobarà el teu client en obrir-ne la primera pàgina (que pot ser la pàgina inicial o una pàgina que hagi trobat com a resultat d'una cerca a Google). Jakob Nielsen constatava a principi del 2005, a l'article "Durability of Usability Guidelines", que el 90% de les recomanacions sobre usabilitat formulades en un estudi del 1986 continuaven sent vàlides. Del 10% restant de recomanacions, n'hi havia dues terceres parts que s'havien tornat irrellevants i una tercera part que era errònia (un 3% del total).

Les recomanacions sobre usabilitat són perdurables. Es mantenen al llarg dels anys, perquè la majoria de les persones (per disgustar els tecnòlegs ;-) no canviem. Som animals, i no evolucionem en una generació. Així, la meva filla, que acaba de fer 17 anys, ha crescut amb internet, navega i actua per la xarxa amb naturalitat, domina moltes tècniques informàtiques que jo ignorava absolutament a la seva edat. En sap més, n'ha après més. Ara: si li planto una pàgina al davant amb una animació, aquesta atraurà per uns instants la seva mirada, per un reflex purament animal, instintiu, i a mi em passarà el mateix. Qualsevol moviment de fons crida la nostra atenció des de l'era en què voltàvem per la sabana. Tots dos prescindirem al cap d'un moment de l'animació, perquè hem après a associar-la amb la publicitat, que ens busca i la majoria de les vegades no ens serveix de res. L'exemple és extrem per ser clars. El que ens diuen els experts en usabilitat, la seva recomanació en aquest cas, és que no utilitzem animacions, fora del cas que siguin necessàries o que vehiculin un significat important, perquè absorbeixen intensament l'atenció de l'usuari final, en detriment de la resta d'elements de la pàgina.

Els tests d'usabilitat, els fem amb gent corrent. N'excloem els professionals: els dissenyadors, els informàtics, els editors de webs, la gent que ha participat més o menys directament en el desenvolupament del nou web. Tota aquesta gent coneixem massa el web en qüestió, estem més preparats que la majoria i ens importa molt el que estem fent. Una de les principals lleis de la usabilitat és que els dissenyadors no són usuaris --aquesta llei té altres manifestacions: l'emprenedor no és un usuari ni l'usuari és un dissenyador. Busquem usuaris estàndard, triats a l'atzar, representatius de la comunitat a la qual es destina el web.

El que fan els usuaris que observem en els tests és el que fem tots plegats: mirar de completar la tasca que ens hem proposat, aprofitar el que sabem fer amb la nostra ja llarga pràctica de navegar... Potser l'única diferència és que la persona que fa el test d'usabilitat procura completar les tasques indicades, mentre que en una navegació real abandonaria el web sotmès a prova en el moment que li comencés a semblar innecessàriament complicat o que no li proporcionés resultats satisfactoris. L'usuari real que visitarà el nostre web abandonarà la pàgina inicial, si és que hi passa gaire estona, al cap de 30 segons. La recomanació d'usabilitat bàsica, per tant, és la simplicitat.

Nielsen, en un altre article, de mitjan 2007, "Change vs. Stability in Web Usability Guidelines", cridava l'atenció sobre els canvis de posició dels qui ell anomena enemics de la usabilitat:

• El 1995, deien que els tests d'usabilitat podien fer servei per millorar les aplicacions, però que no valien per als webs (i ara diuen el contrari: que valen per als webs, però no pas pera a les aplicacions).
• L'any 2000, deien que les recomanacions d'usabilitat servien per als webs estàtics, però que no tenia sentit considerar que es feien excessos amb el Flash, ja que feia que els webs fossin dinàmics i s'imposessin a l'usuari (ara diuen que potser sí que el Flash s'ha d'utilitzar amb mesura, tot defensant que les recomanacions d'usabilitat no tenen sentit per al web 2.0, que ho revolucionarà tot --Nielsen diu que no).
• Nielsen gosa predir que, al cap de cinc anys d'escriure aquella columna, el 2012, els enemics de la usabilitat, en els seus blocs, li donaran la raó sobre el que havia defensat el 2007, però el judicaran desorientat respecte a la tendència dominant del moment.

La usabilitat existeix perquè els mètodes sistemàtics d'observació poden salvar la distància entre l'equip que intervé en l'elaboració del web i el seu públic objectiu, ens diu Nielsen a "Bridging the Designer-User Gap". La usabilitat ens acosta a la ciència; el mètode de l'endevinalla per decidir què és el que convé als usuaris ens acosta a l'esoterisme. No t'imaginis què necessiten els usuaris. Comprova-ho!

--

Els missatges de correu, també cal dissenyar-los

¬¬¬¬¬

Tens un web. T'hi has mirat. Funciona, més o menys. Hi has consignat l'adreça electrònica de la teva empresa. Deus rebre, doncs, algun missatge de persones interessades pels teus productes o serveis. Què fas amb aquell missatge?

Generes un missatge de resposta automàtica? Rumia bé aquest missatge. Dissenya'l. Algú ha posat confiança en el teu web. Reforça-la. Que cap missatge negligent no et faci perdre un client. Recorda que el teu missatge de resposta pot arribar a una safata d'entrada de correu amb desenes de missatges pendents d'obrir. Que escrius tu el missatge, sense resposta automàtica? El mateix consell.

Cal haver preparat i treballat les confirmacions de reserva, les notes sobre disponibilitat del servei, els missatges de facturació i confirmació de cobrament, els de cancel·lació, devolució, les respostes a sol·licituds d'informació, els missatges de servei, les confirmacions sobre reunions, els avisos sobre errades o dificultats de servei, la informació per obrir un compte al teu web...

Nielsen, al llarg article "Transactional Email and Confirmation Messages", que segueixo molt de la vora en aquest apunt, ens avisa que els nostres missatges tenen tres objectius:

• Evitar que el nostre missatge es onfongui amb spam
  
• Ser el primer indici de la qualitat del nostre servei al client
  
• Estalviar-nos trucades de telèfon (s'entén, quan l'empresa té un gran volum de clients i ha de dedicar molt de temps a atendre trucades).
  

Quins són els consells de Nielsen?

• Que la nostra adreça de correu sigui fàcil de reconèixer: per exemple,confirmacio@lamevaempresa.com. La gent no obre els missatges que no tinguin un remitent que puguin reconèixer.
  
• Que l'assumpte del missatge sigui claríssim, que no es pugui confondre mai amb spam. Un bon assumpte és or.
  
• Ni poc ni massa: si el que farà la teva empresa és enviar alguna cosa, amb dos missatges n'hi ha prou, l'un per confirmar la transacció i l'altre per confirmar la tramesa.
  
• El cos del missatge també compta. El consell és clar: evita la propaganda i l'autobombo, i comença --primer paràgraf-- amb la informació que interessa l'usuari. El que vol l'usuari és una descripció exacta del que ha adquirit! També, la informació de contacte amb l'empresa i indicacions sobre què cal fer si apareix qualsevol problema.
  
• Els missatges de correu com cal respecten el temps de l'usuari i reforcen la reputació de l'empresa --i recíprocament. 
  

Amb la preponderància dels cercadors sobre el rendiment de les empreses, un bon missatge, que l'usuari potser guardarà i tot a la seva bústia, és impagable. El correu electrònic és un altre mitjà. Si bé al web s'ha millorat en usabilitat, al correu electrònic hi ha encara molta feina per fer, moltes oportunitats.

2/6/2009: Daniel Torres Burriel ha afegit a aquest apunt un breu comentari amb enllaç a una aportació seva excel·lent, de fa cinc anys, que complementa la idea i hi aprofundeix des del punt de vista tècnic.

--

No et deixis entabanar pel que van explicant sobre webs brillants

¬¬¬¬¬

Ja el 1997 Jakob Nielsen va posar en qüestió cinc temes estrella d'aquell moment que no deixaven de comentar insistentment els especialistes en internet. Va argumentar que aquells temes estrella no eren rellevants per a la majoria dels webs ("The Fallacy of Atypical Web Examples"). A l'abril de 2006, va revisar encara, i va confirmar, la seva antiga previsió, a la columna "Hyped Web Stories Are Irrelevant". Els cinc temes estrella encara potser et sonen:

• Que el negoci dels webs era incloure publicitat, com feia Yahoo! Nielsen va predir que només podrien mantenir-se per la publicitat els grans webs, als quals va sumar els cercadors i els webs dedicats expressament als anuncis classificats.
• Que els diaris i revistes aconseguirien de mantenir-se per les subscripcions en línia. Novament, només els diaris i les revistes més famosos aconsegueixen ingressos substancials per internet, per més que hi ha possibilitats per als webs especialitzats (vídeos d'esports, descàrregues legals de música).
• Que Disney s'imposaria a internet per la seva capacitat d'explicar històries. Disney és una marca poderosa, però internet és un altre mitjà, en què predominen les històries no lineals i controlades per l'usuari mateix.
• Que el secret és crear una comunitat. És incontestable que hi ha cada vegada més comunitats d'èxit, però la regla d'or de les comunitats és la participació extremament desigual, amb una gran majoria de badocs i un percentatge petit, i a vegades mediocre, d'usuaris actius. És la regla del 90-9-1: un 90% dels usuaris de la comunitat són badocs (llegeixen o miren, però no hi contribueixen), un 9% d'usuaris hi contribueixen de tant en tant, perquè hi ha altres prioritats que els dominen, i un 1% dels usuaris hi participen molt i generen la majoria de contribucions. 
• Que la botiga virtual s'imposarà a la botiga tradicional. Hi ha casos de botigues d'èxit purament virtuals, però més sovint són les empreses tradicionals que han acabat consolidant un nou canal de vendes per internet, en detriment de les expectatives de les empreses purament virtuals.

No t'obsessionis amb els vistosos casos d'èxit que alaben totes les revistes especialitzades. No són representatius. Aprèn-ne, però no malbaratis esforços a imitar-los cegament. Fixa't en els teus clients, i dissenya el teu web per cobrir les seves necessitats. El que et donarà força és reconèixer la diversitat d'internet, i l'especialització. 

--

Explica qui ets

¬¬¬¬¬

Explicar què fas en un sol paràgraf és una bona pràctica. Reforça la usabilitat. Amb una explicació com cal, l'internauta podrà decidir si el teu web li acaba de donar confiança o no. Avui en dia, la majoria de les grans empreses i organitzacions ho fan prou bé, i encara tenen l'avantatge de ser prou més conegudes que el teu projecte com a emprenedor o que l'ONG en què col·labores. Redacta un paràgraf planer, clar, sense autobombo, i que sigui fàcil de trobar des de la pàgina inicial, amb un títol previsible (no hi posis un hipervincle amb cap títol enigmàtic). És el fonament perquè la resta del web pugui començar a fer la seva feina. 

Imaginem una empresa o ONG que es diu Axyz. Què hi ha d'haver a la pàgina titulada Què és Axyz?

• El bon paràgraf explicatiu: què és Axyz i quina és la seva raó de ser.
  
• Les dades de contacte: l'adreça postal, un telèfon. Per més que tinguis el web, no els amaguis. Fa perdre credibilitat.
  
• Si se t'acudeix posar-hi un vídeo, que sigui expeditiu, breu, que exposi de forma directa el producte o el servei que ofereixes.
  

Jakob Nielsen, en l'article de fa mig any que inspira l'apunt d'avui, "About Us Information on Websites", distingeix quatre nivells de detall, que es podrien adaptar de la manera següent en el cas d'un emprenedor o una petita ONG:

• Un eslògan o lema a la pàgina inicial que expliqui el que fa l'empresa o ONG.
  
• Un paràgraf explicatiu a l'inici de la pàgina Què és Axyz. Hi hauria de constar la raó de ser d'Axyz.
  
• A la mateixa pàgina Què és Axyz, una descripció dels seus punts clau, els principals èxits i el currículum dels emprenedors o els fundadors d'Axyz (amb fotos).
  
• Tanta informació detallada com puguis proporcionar, en pàgines secundàries.
  

Si Axyz és una ONG, aquests quatre nivells poden atreure possibles donants. Si és una petita empresa, aquestes explicacions seran probablement, passada la primera impressió de la pàgina inicial, un dels elements que pot arribar a donar confiança al possible client.

--

Potser necessites un manobre de la informació ;-)

¬¬¬¬¬

Ara hi ha professionals que es dediquen a l'arquitectura de la informació. Divendres passat en vaig conèixer una, llicenciada en Documentació, que tractava d'assessorar-nos en un projecte que té al darrere un web amb més d'un milió de pàgines. A l'hora de preparar qualsevol web o intranet que arribarà a tenir uns quants centenars o milers de pàgines, és una idea excel·lent que algú que hi entengui ens ajudi a organitzar la informació. No és una feina trivial distribuir en seccions les pàgines ja preparades ni procurar que hi hagi espais previstos des del primer moment per a totes les necessitats futures del web o la intrant del cas. A més a més, també és feina de l'arquitecte/a de la informació assignar descriptors de forma coherent a les pàgines, una tasca que gairebé tothom negligeix i que acaba resultant utilíssima en els cercadors.

N'hi ha que diran que no cal fixar-se gaire ni en l'arquitectura de la informació, ni tampoc en la usabilitat, és clar. Diran que l'usuari no vol aprendre com s'organitza el teu web. Vol entrar-hi, fer-hi el que pretenia i anar-se'n. Això és veritat: Nielsen, en la ressenya de la segona edició del clàssic Information Architecture for the World Wide Web, de Louis Rosenfeld i Peter Morville, defensa que l'arquitectura de la informació, precisament, és important perquè l'usuari no s'hi fixa. Si l'arquitectura falla, l'usuari no entrarà gaire endins del teu web. Se n'anirà a un altre lloc on es pugui orientar més de pressa i trobar el que necessita.

No cal tenir un web enorme ni ser un documentalista per aprofitar les troballes incipients de l'arquitectura de la informació al web. Torno, a un exemple que he utilitzat unes quantes vegades: el web d'un hostal al Pirineu. Com el vam organitzar? En quatre blocs d'informació que s'han mantingut constants al llarg dels anys: la descripció de l'oferta, els preus, la indicació del camí per arribar-hi i una col·lecció d'enllaços sobre el que es pot fer a la vall de Boí, on és l'hostal. Dividir la informació en aquests quatre blocs, etiquetar-los de forma que s'entenguin, assignar les metadades òptimes per facilitar l'aparició de l'hostal entre els resultats dels cercadors és fer arquitectura de la informació. Potser el web de l'hostal tenia un plantejament a nivell de paleta o de manobre, no pas d'arquitecte de la informació. Ara: la seva organització era ben deliberada; es fonamentava en recomanacions d'usabilitat de webs comercials i en l'observació de les millors pràctiques de desenes de webs homòlegs, i ha perdurat al llarg dels anys.

Nielsen, en la ressenya de Rosenfeld i Morville, afegeix uns darrers paràgrafs que corroboren l'apunt d'aquesta setmana. Observa que sobreviure a la inundació d'informació que ens arriba --la infoxicació, com en diu graciosament Alfons Cornella -- ens exigirà cada vegada més tenir nocions d'arquitectura de la informació. Pensa en l'organització de les carpetes del teu ordinador o del teu correu electrònic. Sigues conscient de la traça que has anat adquirint per trobar la informació que necessites amb un cercador. Pensa en el web que estàs preparant o que vas preparar fa uns quants mesos. A qualsevol projecte li poden anar bé unes nocions professionals sobre arquitectura de la informació --una raó més per recórrer a Viuda de Pronet.

--

La lluita pel segon clic

¬¬¬¬¬

Si tens un web, pensa que els internautes arriben cada vegada més, de forma directa, segurament des d'una cerca feta amb Google, a les teves pàgines internes, en detriment de la pàgina inicial. La pàgina inicial continua sent molt important, perquè és la més visitada --les visites a les pàgines internes pesen, però queden força repartides-- i perquè sovint hi acabarà passant l'internauta que arriba a una pàgina interna i s'interessa pel teu web.

Amb l'arribada cada vegada més freqüent a pàgines interiors, també augmenta la taxa de rebot, és a dir, el percentatge de visitants que entren en alguna de les teves pàgines i abandonen el web tot seguit, sense veure'n res més. Què et convé, doncs? Si utilitzes Google Analytics o algun altre analitzador de visites, no et fixis en els visitants únics que destaquen els informes: controla més aviat la taxa de rebot (la bounce rate). Segueix amb atenció els usuaris que tornen o, si tens un web que és natural que la gent visiti un sol cop, fixa't en el que fan els usuaris que acaben remenant el web. Si no utilitzes cap analitzador, espavila.

Com pots fer disminuir la taxa de rebot?

• En primer lloc, fent tests amb usuaris representatius. Observaràs per què els usuaris desconfien de tu, o es confonen amb la navegació del teu web. etc. T'enduràs més d'una sorpresa.
• Facilitant que continuïn navegant des de la pàgina interna on han anat a parar, posant-hi enllaços cap a informació rellevant relacionada amb el contingut de la pàgina, tant dins de la pàgina com al final.
• Enllaçant inequívocament cap al producte o el servei que ofereixes i que pot solucionar els problemes que es devia plantejar l'internauta en arribar al teu web.

Fins aquí, he sintetitzat, com en apunts anteriors, una columna de Jakob Nielsen, "Reduce Bounce Rates: Fight for the Second Click", de fa menys d'un any. Recupero d'una altra columna, força més antiga, "Deep linking is good linking", tres consells molt bàsics de disseny per a les pàgines internes, que probablement ja han tingut en compte els dissenyadors que et van fer el web:

• Inclou el nom o logotip de la teva empresa o organització a la part superior esquerra de la pàgina i fes que enllaci amb la pàgina inicial.
• Orienta l'usuari respecte a la resta del web: si l'has organitzat jeràrquicament, amb apartats i subapartats, t'anirà bé un fil d'Ariadna.
• Tingues present que l'usuari, tal com exposava al principi, no ha seguit potser un camí descendent des de la pàgina inicial, i que potser no deurà haver vist la informació que tu pressuposes que ha llegit a la pàgina anterior.

Nielsen recomana que analitzis dues fonts de visites al teu web:

• El trànsit provinent dels cercadors, tant derivat de les pàgines de resultats de Google com derivat de l'adquisició d'anuncis d'Adwords. Fixa't en el que fan aquests usuaris, que han mostrat un interès directe pel teu web. Si hi arriben i no el remenen, és un indici que hi ha algun problema en les teves pàgines interiors.
• Els usuaris lleials que tornen repetidament al web. Aquests són els que segueixen les teves novetats, i acaben comprant o apuntant-se en alguna de les teves iniciatives. Què fan? Les estadístiques t'ho poden indicar i et donaran moltes pistes.

--

Un exemple per a ONG que vulguin rebre més donacions

¬¬¬¬¬

Tracto d'orientar Viuda de Pronet cap als emprenedors, les persones responsables d'una microempresa o una petita empresa, i també els seus equivalents en l'àmbit de les ONG. Els 10 apunts publicats fins ara amb l'etiqueta usabilitat s'apliquen a tots dos públics, com els 6 apunts que duen l'etiqueta serveis. Ara, els 4 exemples inclosos en els 14 apunts publicats tractaven d'empreses: de la pàgina inicial d'una empresa triada a l'atzar; de l'aplicació de tècniques d'usabilitat barates al web d'una carnisseria; de l'estructuració i disseny del web d'un hostal, i de l'observació sobre les visites que rebia una organització d'advocats que ha esdevingut un bufet.

Ja tocava parlar de les ONG. L'apunt d'aquesta setmana deriva, com els anteriors, d'una columna de Nielsen, només amb la particularitat que no és pas una de fa anys sinó la d'ahir: "Donation Usability: Increasing Online Giving to Non-Profits and Charities", que podríem traduir si fa no fa com "Usabilitat de la donació: Com pots fer augmentar les donacions en línia a entitats sense ànim de lucre i societats benèfiques". El resum del mateix Nielsen ens diu que la recerca amb usuaris ha constatat deficiències importants en el contingut dels webs de les entitats sense ànim de lucre, que sovint fallen a l'hora de proporcionar la informació que la gent necessita per decidir-se a fer-los la donació.

Si tens cap responsabilitat en alguna ONG, recorda que, a internet, tota innovació s'escamparà, immediatament o al cap d'uns anys, per tot arreu. Potser les donacions en línia et deuen semblar una idea llunyana, però als Estats Units ja funcionen, com va demostrar, oi?, la campanya del candidat demòcrata i actual president Barack Obama. Per a les ONG nord-americanes, les donacions en línia representen avui un 10% dels seus ingressos, i Nielsen pronostica que, cap al 2020, els representaran la font principal d'ingressos.

Un web eficient és ideal per atreure nous donants, i per facilitar les petites donacions. Nielsen Norman Group ja n'ha publicat l'estudi. Com que són una empresa, has de pagar 98 $ per aconseguir les seves 58 recomanacions, contrastades mitjançant tests aplicats a 23 webs d'entitats sense ànim de lucre --però també et pots posar en contacte amb mi. En els tests, Nielsen i el seu equip hi van posar a prova dues tasques bàsiques:

• els usuaris havien de triar un perceptor (entre dos d'una mateixa categoria)
• i havien de fer la donació amb la seva targeta de crèdit (per un import simbòlic que els era reemborsat).

Els resultats? Només el 43% dels webs explicaven de què s'ocupaven a la seva pàgina inicial, i només un 4% explicavan a la pàgina inicial com utilitzaven les donacions i altres contribucions --explicaven tant l'una cosa com l'altra a les pàgines interiors, però els usuaris dels tests no sempre trobaven la informació amb facilitat.

En fi, no m'estenc més en la paràfrasi de la columna de Nielsen (impresa, són 4 pàgines senceres). Contrastem les dues recomanacions bàsiques amb un exemple real. Seguint el mètode que ja vaig explicar al final de l'apunt sobre l'anàlisi de la pàgina inicial d'una empresa distribuïdora d'aixetes i banys, trio una ONG a l'atzar: ONG Kevlar Fotoperiodistes, en paraules seves una "ONG formada per un col·lectiu de fotoperiodistes interessats a donar a conèixer a la societat situacions i conflictes bèl·lics, socials i econòmics que tenen lloc diàriament i contínuament al món".

El web de Kevlar Fotoperiodistes té un disseny atractiu, reforçat per l'excel·lència de les fotos --t'enganxa, malgrat que conté molt poca informació d'aquests darrers mesos. La pàgina inicial inclou l'agenda de l'ONG i una llista de cursos de fotografia. No hi expliquen de què s'ocupen, tot i que aquesta informació apareix, i ben exposada, a una de les pàgines secundàries i resulta fàcil de trobar. No plantegen enlloc la possibilitat de fer-hi donacions, i costa una mica de sabar com hi pots col·laborar (a part de fotògrafs, resulta que necessiten conductors i cuiners per a alguns projectes). Amb aquest parell de millores, Kevlar Fotoperiodistes, ¿hi guanyaria res? Pot discutir-se. El que és clar és que no hi perdria res, i potser cap al 2020...

--

Ser un bon dissenyador no t'eximeix de preocupar-te de la usabilitat

¬¬¬¬¬

Crec en el bon disseny i en la usabilitat. Discrepo dels qui els contraposen. El disseny òptim és el que ens atreu pels ulls i ens resulta del tot intuïtiu, senzillíssim d'utilitzar. Si tu fossis un dissenyador i t'hagués d'encarregar un web, et triaria perquè confio en tu, et precisaria el que necessito, i et donaria carta blanca, amb l'única restricció que m'asseguressis que el nou web es desenvoluparia des del primer moment complint les recomanacions d'usabilitat.

Com és que sovint les empreses contracten dissenyadors competents i n'obtenen webs que a mitjà termini no els funcionen? Hi ha una raó, des del meu punt de vista, que explica que un projecte prometedor acabi derivant en un resultat mediocre. És la falta de rigor tècnic amb què es desenvolupa el web, que es manifesta en dos moments:

• Al principi, quan tu, el dissenyador, et trobes compel·lit a enlluernar l'empresa, com a potencial client. Triar l'agència que farà el web és una decisió que les empreses massa sovint prenen de pressa, després d'haver escoltat alguns comercials que obren el portàtil i els ensenyen sumàriament el seu catàleg. És una decisió que pren fins i tot alguna persona que mana dins l'empresa i que a vegades utilitza poc internet, o que no hi entén gairebé gens. Quina estratègia li convé al comercial, o a tu, el mateix dissenyador que representes els teus interessos? Mostrar exemples que captin l'atenció de l'empresa: una pàgina inicial amb un Flash sorprenent; algunes animacions que provocaran algun comentari en veu alta; un disseny poc corrent, original; potser una mica de so de fons... És ben legítim. Cal vendre.
• T'encarreguen el nou web. El desenvolupes a partir d'algunes indicacions primàries que t'han proporcionat i d'alguns materials gràfics i de màrqueting més o menys aprofitables per al web, tenint present el desig de l'empresari de triomfar amb el nou web, d'emular l'Amazon del seu sector. Hi dediques unes setmanes, o alguns mesos i tot. Quan us torneu a veure, tens l'obligació de presentar un producte que confirmi a l'empresa que ha invertit bé els diners, que l'ha encertada, un web amb ganxo, llampeguejant, un web amb què puguin fardar. És el segon moment de la veritat per al dissenyador. Si l'empresa no és gaire exigent --i de fet no ha establert pas les condicions per poder-ho ser--, es queden el web que els presentes, tal qual, fet a mida, i ben satisfets; paguen, i et feliciten per la feina. Adéu!

L'empresa o organització que encarrega el disseny del web s'hauria de preocupar molt de la usabilitat del nou web, perquè és el primer que percebrà el seu client, o el potencial client. Imaginem que aquest destinatari real del web, per exemple, busca un allotjament de cap de setmana a la Vall de Boí. Buscarà per Google. Anirà mirant webs d'hotels, fondes, hostals, apartaments, cases rurals, segons el que li convingui. I què passarà, aleshores? El que passarà és que aquell disseny enlluernador serà un web més entre uns quants possibles candidats. Si a la pràctica no resulta eficient, aquella persona que està organitzant-se el cap de setmana no el tindrà en compte, no formarà part de la llista final d'opcions per triar. El client final no té cap vinculació sentimental amb l'empresa ni amb nosaltres ni amb aquell web tan bonic.

Redactant aquest apunt, em ve al cap que Jakob Nielsen havia comentat alguna cosa semblant en una de les seves columnes: sí, a la titulada "The Myth of the Genius Designer", de fa gairebé un parell d'anys. Hi deia que és una mala pràctica concentar els esforços de desenvolupament del web exclusivament en el disseny per diversos motius:

• Perquè el disseny no és una ciència exacta, fins i tot quan resulta que ets un dissenyador de geni. Sotmetre les teves idees a un test amb usuaris reals és una mesura de prudència per reduir riscos. (Recorda que sovint n'hi ha prou de fer el test amb paper.)
• Perquè els grans dissenyadors realitzen productes satisfactoris quan els seus dissenys resolen els problemes que toca resoldre. El que l'empresa necessita només es pot saber amb alguna indagació amb usuaris reals, no pas amb quatre indicacions sumàries i a còpia d'ambició i ganes de l'emrpesari.
• Perquè ningú és perfecte. L'ideal, per a l'empresa, és que et contractin perquè ets un bon dissenyador i que tinguis les condicions per anar refinant la teva feina etapa a etapa, mitjançant tests o bé comprovant si els prototips compleixen les recomanacions d'usabilitat. Les empreses que es preocupen de la qualitat van fent les seves comprovacions pas a pas, no les deixen pas per al final.

En fi, si has llegit fins aquí, ets un bon dissenyador i tens algun web per fer, posa't en contacte amb Viuda de Pronet. Ens podríem entendre.

--

Autoavalua la pàgina inicial del teu web

¬¬¬¬¬

A final de l'any 2003, Jakob Nielsen va publicar una columna titulada "The Ten Most Violated Homepage Design Guidelines", les 10 recomanacions que més s'infringeixen a la pàgina inicial dels webs. Quantes n'infringeix el teu web? Per il·lustrar l'apunt d'aquesta setmana, em fixaré en un cas real, triat a l'atzar: l'empresa Dico SL, distribuïdor de Bellosta i Reser-Ban al Principat, de Calldetenes (Osona). Al final de l'apunt, explico com he fet la tria.

Quines preguntes t'hauries de fer per autoavaluar la pàgina inicial del teu web? Com se'n surt Dico SL, de Calldetenes? De les 10 preguntes de Nielsen, en suprimeixo 2, una sobre el cercador i una altra sobre la cotització en borsa, perquè són pertinents per a webs de grans empreses.

1. Deixes prou clar què ofereixes de valor als teus usuaris i com es diferencien els teus serveis dels dels teus competidors? Dico comença amb un Flash, música de fons, unes poques i vagues paraules en italià i imatges d'aixetes i aigua. Si esperes 30 segons o et saltes el Flash, arribes a una pàgina fixa que et fa pensar que es deu tractar del distribuïdor local d'un parell de marques d'aixetes i complements. Hi trobes també les dades de contacte de l'empresa. Un usuari que estigui fent una cerca per internet no li deurà donar gaires oportunitats a aquest web, si no és que ja buscava i coneix les marques distribuïdes per Dico.
   
2. Utilitzes un disseny líquid, que s'ajusti a les preferències de configuració de pantalla de l'usuari? Dico no ho fa. Amb determinades configuracions, la pàgina es veu fatal. Atesa la seva activitat, és possible que alguns dels seus clients treballin amb plànols i, per tant, amb una configuració idònia per a pantalla gran. Llàstima!
   
3. Fas servir colors diferents per distingir entre els enllaços visitats i els enllaços encara per visitar? Dico no ho fa. Això dificulta la navegació de l'usuari que visita el web per primer cop, o de l'usuari d'una certa edat, que també n'hi ha.
   
4. Utilitzes recursos gràfics per mostrar contingut real i no solament per decorar? Dico mig compleix aquesta recomanació, amb la fotografia de l'aixeta de Bellosta. És impossible intuir, en canvi, que la marca Reser-Ban correspongui a un fabricant de mampares.
   
5. Inclous una línia de text que sintetitzi què fa la teva empresa? Dico no ho fa pas, i tampoc intueixes com pots obtenir una mica més d'informació sobre l'empresa, al marge de les dades de contacte convencionals, per sort ben visibles.
   
6. És fàcil incloure alguna novetat a la pàgina inicial del teu web? En el cas de Dico ho veig complicat.
   
7. El títol de la finestra, inclou una descripció breu del web? No pas: s'hi repeteix l'adreça http://www.dicosl.com/. Mal negoci quan l'empresa apareixerà entre els resultats de Google. El client potencial no rebrà cap pista sobre l'activitat de Dico SL.
   
8. Inclous un enllaç a la pàgina inicial des de la mateixa pàgina inicial? No cal, oi? Però moltes empreses hi cauen; Dico, també.

Quantes recomanacions complies? Dico, 1/2 de 8. Davant d'un client que ja els conegui o que busqui productes de les marques Bellosta o Reser-Ban, no tindran gaire problema. Ara: no els costaria gaire de complir totes vuit recomanacions, i més quan al darrere d'aquest web hi ha hagut un disseny atractiu i força competent. Amb uns petits ajustaments, el web de Dico SL podria ser més competitiu. Per cert, de recomanacions sobre la usabilitat de la pàgina inicial dels webs, Nielsen n'havia publicat 113 al seu llibre Homepage Usability: 50 Websites Deconstructed, del 2002. Si n'hi ha, de feina!

Com he triat l'empresa Dico SL, que m'ha servit per il·lustrar l'apunt d'aquesta setmana? L'he triat a l'atzar d'un directori, el Web a web del gencat (el web de la Generalitat de Catalunya). De les 24 categories que m'ofereix, hi he triat Habitatge, una activitat econòmica que he cregut que em portaria sobretot a webs d'empresa. Contenia 1.862 entrades en el moment de fer la consulta, i dels seus apartats he optat per Serveis per a la construcció i empreses auxiliars (amb 748 entrades). Descomptats dos subapartats menors, he generat un número a l'atzar entre els candidats possibles, entre l'1 i el 622, i en 188a posició m'ha aparegut l'empresa Dico SL, distribuïdor de Bellosta i Reser-Ban al Principat, de Calldetenes (Osona).

Per acabar, dues captures de pantalla del web d'exemple, la primera, durant el Flash, i la segona, al cap dels 30 segons d'espera:

--

Quan tu no tries la usabilitat: com pots convèncer el Joan o la Teresa

¬¬¬¬¬

T'has interessat mai per la usabilitat? Creus que les 5 hores que ofereixo des de Viuda de Pronet podrien fer-vos servei on tu treballes? Decideixes tu? Fes la prova, doncs. Poc hi perdràs.

Ara: i si no decideixes tu? Què passa si depens del Joan o de la Teresa? Com pots proposar que es tinguin en compte criteris d'usabilitat?

• Pensa en els avantatges únics de l'oferta de Viuda de Pronet: 5 hores gratuïtes de consultoria. Què hi podeu perdre? Sol·licitar i orientar la consultoria mateix us donarà ben poca feina.
• Pensa que la usabilitat fa doblar les visites dels webs on s'aplica. Això és fàcil de comprovar, si disposes d'estadístiques.
• Pensa que l'informe de Viuda de Pronet es concentrarà sobretot en aspectes pràctics, en detalls que afecten el que fa la gent i el que farà durant alguns anys. La tecnologia evoluciona; la gent no canviem tan de pressa.
• Pensa que les recomanacions d'usabilitat no són meres opinions, criteris estètics, sinó el resultat d'estudis amb usuaris reals, amb webs o intranets publicats, revisant i explicant per què la gent falla a l'hora de tractar de fer feina a internet.
• Pensa que la usabilitat no depèn de la tecnologia que hi hagi darrere del teu web: només ens fixarem en les pantalles en què apareix el web, en el que les persones hi poden fer.
• Pensa, si t'has interessat mai per la usabilitat, que jo he fet uns quants tests, he aplicat sovint les recomanacions, i que la meva experiència et pot resultar estimulant.
• Pensa que podeu ser pioners, a l'empresa o organització on treballes, que no hi ha gaires organitzacions que practiquin la usabilitat.

M'he inspirat, com sempre, en Nielsen, per escriure aquest apunt, només que aquesta vegada no hi havia cap Alertbox, cap de les seves columnes al darrere, sinó una peça de màrqueting per als qui pretenen inscriure's en els seus seminaris internacionals.

--

Et costarà molt menys de 38.000 dòlars

¬¬¬¬¬

L'empresa nord-americana Nielsen Norman Group es dedica a assessorar grans empreses i a divulgar en congressos i publicacions les seves recomanacions sobre usabilitat arreu del món. Amb els seus informes, llibres, seminaris de formació especialitzada, deuen ingressar força diners. Amb l'assessorament, també, perquè demanen, per la revisió sistemàtica i independent d'un web o una intranet, 38.000 dòlars.


Què ofereixen?

• Una síntesi comprensible dels resultats de la seva revisió
• Una llista del que cal fer, amb el seu ordre de prioritats
• Solucions específiques per a tot el que falla

L'objectiu és que els seus clients arribin a tenir els webs i les intranets que convenen més als seus clients i usuaris. Com s'ho fan?

• Tenen experiència. Són la consultoria de referència en usabilitat. En el moment d'escriure aquest apunt consta que han revisat 1.151 webs i intranets, que han treballat amb més de 3.000 usuaris, a 16 països.
• De la seva mateixa pràctica, n'han derivat 2.139 recomanacions d'usabilitat, que poden ser pertinents de forma general o en components específics del web. Un exemple? Que els enllaços del teu web siguin evidents, que l'usuari sàpiga on pot clicar (continua havent-hi webs en què cliques i no vas a parar enlloc, o al contrari, busques l'enllaç i no destaca prou). Un altre? Hi ha unes quantes recomanacions sobre la manera de fer un mapa del web fàcil d'utilitzar.
• Treballen amb mètode. El lector que vagi per nota pot llegir la descipció del que és una avaluació heurística.

I doncs, què has de fer si creus que un assessorament així t'interessa i no et pot gastar tants dòlars? Llegeix o bé posa't en contacte amb mi i et prepararé una revisió amb la mateixa metodologia que Nielsen Norman Group. Hi dedicaré 5 hores de franc. El que m'interessa ara mateix és practicar.

--

Al web, també les paraules s'han fet per entendre'ns

¬¬¬¬¬¬

"Les paraules s'han fet per entendre'ns, no per entendre-les". La frase és de Carles Riba --no la sé localitzar ara mateix. És una idea senzilla i profunda, amb múltiples implicacions, vàlida per a tota comunicació lingüística, aplicable també a internet. El disseny, la imatge són el primer que copsem d'un web. Un cop atrets, serà el contingut, a vegades les paraules que acaben de matisar i configurar aquest contingut, el que ens hi farà quedar uns segons més, clicar algun dels seus enllaços, obrir-ne una nova pàgina, explorar aquell web, tenir-lo en compte. Tot això no deixa de ser obvi, sembla més o menys versemblant. És una descripció esbiaixada de la nostra voraç manera de navegar per internet. Ara: i si algú afirmés que, a internet, primer de tot és la paraula?

Estrictament, al web, primer de tot és la paraula. La majoria de la gent comença la seva navegació per Google, oi? Escriuen la seva cerca a la caixa blanca, opten pel botó Cerca amb Google --més que no pas pel botó Segur que tinc sort, i què obtenen? Una llista de resultats: paraules i més paraules, títols i descripcions de pàgines. El primer que molta gent veurà del nostre web seran aquestes paraules, el títol d'alguna de les nostres pàgines, la descripció que vam donar de pressa i corrents, moltes vegades de manera negligent. És el que s'ha anomenat microcontingut: els títols, la metadada description, l'assumpte d'un missatge de correu.

Llegim, per exemple, Nielsen, "Microcontent: How to Write Headlines, Page Title, and Subject Lines", una perla del 1998 . Quines són algunes de les seves recomanacions?

• Explica clarament en el títol el contingut de la pàgina o el missatge
• Escriu de forma planera, sense jocs de paraules ni al·lusions que no s'entendran quan apareixeran aïllats de context
• No hi posis cap esquer, perquè empipa haver de picar per saber de què anirà el contingut que proposes --Nielsen ja ens deia, l'any 1998, que la gent estava cremada.

Refer el teu web pot implicar redissenyar-lo i també reescriure'l. Hi ha empreses especialitzades, que treballen a fons el disseny i es preocupen dels textos. Per exemple, l'empresa de la Bernadette Farriol, la primera persona que ha deixat un comentari en aquest bloc, i l'Antonio Vicién: Enraona. L'efectivitat del seu web i la qualitat dels seus textos em persuadeixen que poden ser capaços de fer-te un web que funcioni. Si n'hagués de fer un, és una de les empreses que miraria si estan disponibles.

--

Què és la usabilitat

¬¬¬¬¬

Aquest bloc pretén divulgar la usabilitat, i sobretot persuadir-te que et pot fer servei. No escric pas per a especialistes, ni per a ningú que ja n'hagi sentit a parlar, que s'hi hagi pogut familiaritzar, tant si hi creu com si no. En aquest sentit, els meus missatges són senzills i gens originals; sovint parafrasegen, sintetitzen articles de l'expert Jakob Nielsen. El d'avui parteix de l'introductori "Usability 101: Introduction to Usability":

• Què és la usabilitat? Nielsen assaja en la seva columna una definició, matisada amb una segona frase al darrere: "La usabilitat és un atribut qualitatiu que dóna compte del grau de facilitat amb què l'usuari fa servir una interfície. La paraula usabilitat també es refereix als mètodes per millorar la facilitat d'ús durant el procés de disseny.". Una interfície amb bona usabilitat és fàcil de comprendre, és eficient, és fàcil de recordar, no provoca errors i satisfà l'usuari.
• Per què t'hauria d'importar la usabilitat? A internet la usabilitat és clau: si el teu web és lent, si un s'hi perd o és difícil d'utilitzar, l'internauta se'n va de seguida a una altra banda. Si penses gastar-te 5.000 € en el disseny del web, et recomanen que et reservis, posem 500€, una part del pressupost, per fer algunes comprovacions d'usabilitat.
• Com pots millorar la usabilitat? Hi ha moltes maneres. Una de les típiques és fer un test a usuaris representatius, sobre tasques representatives que la gent haurà de poder fer al web, i observar com se'n surten, on fallen, què comenten. T'hi puc donar un cop de mà.
• Quin és el moment òptim per ocupar-se de la usabilitat? El millor és no concentrar la usabilitat en un sol moment, i encara menys al final del procés de publicació del web, com si fos una comprovació de qualitat de darrera hora. El millor és anar fent petits tests al llarg del procés d'elaboració, començant per un primer test a la maqueta en paper o al web actual que tens intenció de renovar.

--

Què fa la gent al teu web?

¬¬¬¬¬

Fa un any, una ong que anomenaré Suport Jurídic Gratuït em va demanar que els donés un cop de mà. Tenien la sensació que el seu web no rutllava. Vaig veure que incomplia algunes recomanacions d'usabilitat bastant conegudes, que cometia alguns errors observats repetidament als tests amb usuaris reals.

Vaig preparar-los la llista de recomanacions per millorar el web. Això és a l'abast de qualsevol, només amb una mica de paciència per familiaritzar-te amb la literatura tècnica sobre usabilitat. Pots començar, per exemple:

• pels llibres de Jakob Nielsen
• o pels informe de consultoria de Nielsen Norman Group (de la qual Jakob Nielsen és soci)
• o pots posar-te en contacte amb mi, que et dedicaré 5 hores de franc

Suport Jurídic Gratuït va posar-se a treballar en la implantació de les recomanacions. Ara: n'hi havia prou per fer que el web rutllés? Ja de bon començament vam intuir que no. Per això els vaig demanar que em proporcionessin dades sobre les visites que rebia el web. Em van dir que no en tenien! Més exacte: va resultar que no se les havien mirades mai, tot i que l'empresa que els allotjava el web els proporcionava, entre altres serveis, informes d'ús. Ens van ser molt útils, si bé t'aconsello que no et conformis amb informes d'aquesta mena des del moment que tens com a alternativa Google Analytics, una excel·lent eina gratuïta.

Les meves recomanacions d'usabilitat es van complementar amb l'anàlisi de les visites. Què hi vam trobar?

• Que la presentació del fundador de l'ong s'utilitzava poc, i que gairebé no s'havien visitat ni la pàgina de la junta de govern ni l'organigrama, pàgines que penjaven de la presentació.
• Que l'ong havia rebut un premi important en el seu sector, un reconeixement públic destacat, i aquesta informació, pel fet de penjar també de la presentació del fundador, es
  malbaratava: vam fer el canvi pertinent.
• Que el més visitat eren les activitats i els tallers que organitzaven, amb l'al·licient que vam poder veure quantes visites al web havia acumulat cada esdeveniment i com es relacionaven amb l'assistència i les dates i els horaris.
• Que l'assessorament en línia, organitzat en un índex i 8 pàgines, s'havia utilitzat poc, tot i haver-hi abocat diferents persones moltes hores de feina.
• Que dins l'assessorament en línia destacaven de bon tros les visites a una pàgina de consells bàsics en cas d'impagament de pensió alimentària. Rebia més visites fins i tot que l'índex des del qual s'accedia a les 8 pàgines de consells. Com era possible? Com s'explicava? Vam saber veure que una ong molt més important havia inclòs aquella pàgina de Suport Jurídic Gratuït en una tria de recursos de referència en situació de divorci. Els internautes que arribaven directament des de l'altra ong consultaven la informació de la pàgina i majoritàriament sortien del web de Suport Jurídic.

Una sola dada, a vegades, ens pot proporcionar molta informació. L'èxit de la pàgina sobrecasos d'impagament de pensió alimentària (casos de divorci) ens va fer prendre tres decisions:

• una de disseny, per reforçar que un internauta que accedís directament a aquella pàgina, des de Google o des d'una altra ong, tingués la temptació de continuar remenant el web de Suport Jurídic
• una de promoció, amb un pla de treball per promoure aquell recurs del web
• una de reescriptura, perquè vam tornar a redactar les altres 7 pàgines prenent com a model la pàgina que els havia preparat l'especialista sobre casos d'impagament de
  pensió alimentària.

--

Abans que et facin el web, t'ajudo a posar-lo a prova en paper

¬¬¬¬¬

Li passa gairebé a tothom. Esperaràs fins al final, fins que el web ja estarà fet, per veure si funcionarà. I hauràs perdut una bona oportunitat. El que tu mateix vas demanar, i un dissenyador de pàgines web ha procurat, amb bon ofici i moltes hores de dedicació, plasmar en una sèrie de pàgines, potser no és el que et convenia exactament. Ja pot ser el disseny ben atractiu, que, si hi ha cap problema, serà tard per rectificar. Seria massa complicat. Costaria refer la feina. De totes maneres, com la majoria segurament donaràs el disseny per bo, potser amb algun canvi de detall. I al cap dels mesos veuràs si la vas encertar o no.

La millor alternativa, gairebé sempre, és posar a prova el primer esborrany del web, abans que el dissenyador comenci a invertir hores en la realització del teu projecte. I això, com es pot fer? Amb un prototip de paper i passant un test que serveixi per comprovar si persones qualssevol com els teus clients, que probablement no són informàtics ni gent que navega per internet tot el dia, podran fer al teu web el que et convé: comprar, informar-se, inscriure's en alguna activitat, etc. És un mètode simple, expeditiu, barat. Si et trobessis en aquest moment, en el moment t'acaben de presentar el disseny en paper, posa't en contacte amb mi. Prepararé un test, posaré el disseny a prova, et proporcionaré una llista de recomanacions. Estaràs en condicions d'afinar el teu encàrrec al dissenyador. I ho faré de franc, et dedicaré 5 hores. No hi perds res.

La qüestió de fons és tractar de controlar la qualitat del projecte de web des del primer moment. Hi ha un bon llibre sobre la manera de fer tests en paper, Paper Prototyping: The Fast and Easy Way to Design and Refine User Interfaces, de Carolyn Synder, que vaig llegir arran de la cita en una columna de Jakob Nielsen de l'any 2003, "Paper Prototyping: Getting User Data Before You Code".

--

Usabilitat per 200 euros

¬¬¬¬¬

Aquest missatge és una mediocre paràfrasi de la columna de Jakob Nielsen, de 2 de juny de 2003, "Usability for S200". La idea de fons de Nielsen és que disposar d'un bon web no està pas reservat a les grans empreses. Hi posa l'exemple d'una carnisseria, disposada a gastar-se 2.000 dòlars pel web. Nielsen els proposa que en reservin 200 per assegurar que sigui fàcil d'utilitzar.

Hi ha quatre tècniques d'usabilitat senzilles, barates i efectives que són a l'abast de qualsevol carnisseria ;-)

1. Passar una estona a la botiga, demanar als clients quines són les seves necessitats informatives. Fixar-se en el que els clients fan realment. Quan algú truca a la carnisseria, què els pregunta?
2. Revisar críticament la primera versió del disseny ofert. Hi ha molta literatura tècnica, centenars de recomanacions de disseny contrastades per anys d'experiència.
3. Fer un test directe, en paper, del disseny, a la carnisseria mateix.
4. Millorar la visibilitat del web en els cercadors --un dels aspectes de la gestió del web que es negligeix massa sovint.

Quina és la idea, doncs? Assegura't que el teu web sigui fàcil d'utilitzar. Hi ha tècniques per aconseguir-ho. M'ofereixo a donar-t'hi un cop de mà.

--