Crec en el bon disseny i en la usabilitat. Discrepo dels qui els contraposen. El disseny òptim és el que ens atreu pels ulls i ens resulta del tot intuïtiu, senzillíssim d'utilitzar. Si tu fossis un dissenyador i t'hagués d'encarregar un web, et triaria perquè confio en tu, et precisaria el que necessito, i et donaria carta blanca, amb l'única restricció que m'asseguressis que el nou web es desenvoluparia des del primer moment complint les recomanacions d'usabilitat.
Com és que sovint les empreses contracten dissenyadors competents i n'obtenen webs que a mitjà termini no els funcionen? Hi ha una raó, des del meu punt de vista, que explica que un projecte prometedor acabi derivant en un resultat mediocre. És la falta de rigor tècnic amb què es desenvolupa el web, que es manifesta en dos moments:
- Al principi, quan tu, el dissenyador, et trobes compel·lit a enlluernar l'empresa, com a potencial client. Triar l'agència que farà el web és una decisió que les empreses massa sovint prenen de pressa, després d'haver escoltat alguns comercials que obren el portàtil i els ensenyen sumàriament el seu catàleg. És una decisió que pren fins i tot alguna persona que mana dins l'empresa i que a vegades utilitza poc internet, o que no hi entén gairebé gens. Quina estratègia li convé al comercial, o a tu, el mateix dissenyador que representes els teus interessos? Mostrar exemples que captin l'atenció de l'empresa: una pàgina inicial amb un Flash sorprenent; algunes animacions que provocaran algun comentari en veu alta; un disseny poc corrent, original; potser una mica de so de fons... És ben legítim. Cal vendre.
- T'encarreguen el nou web. El desenvolupes a partir d'algunes indicacions primàries que t'han proporcionat i d'alguns materials gràfics i de màrqueting més o menys aprofitables per al web, tenint present el desig de l'empresari de triomfar amb el nou web, d'emular l'Amazon del seu sector. Hi dediques unes setmanes, o alguns mesos i tot. Quan us torneu a veure, tens l'obligació de presentar un producte que confirmi a l'empresa que ha invertit bé els diners, que l'ha encertada, un web amb ganxo, llampeguejant, un web amb què puguin fardar. És el segon moment de la veritat per al dissenyador. Si l'empresa no és gaire exigent --i de fet no ha establert pas les condicions per poder-ho ser--, es queden el web que els presentes, tal qual, fet a mida, i ben satisfets; paguen, i et feliciten per la feina. Adéu!
L'empresa o organització que encarrega el disseny del web s'hauria de preocupar molt de la usabilitat del nou web, perquè és el primer que percebrà el seu client, o el potencial client. Imaginem que aquest destinatari real del web, per exemple, busca un allotjament de cap de setmana a la Vall de Boí. Buscarà per Google. Anirà mirant webs d'hotels, fondes, hostals, apartaments, cases rurals, segons el que li convingui. I què passarà, aleshores? El que passarà és que aquell disseny enlluernador serà un web més entre uns quants possibles candidats. Si a la pràctica no resulta eficient, aquella persona que està organitzant-se el cap de setmana no el tindrà en compte, no formarà part de la llista final d'opcions per triar. El client final no té cap vinculació sentimental amb l'empresa ni amb nosaltres ni amb aquell web tan bonic.
Redactant aquest apunt, em ve al cap que Jakob Nielsen havia comentat alguna cosa semblant en una de les seves columnes: sí, a la titulada "The Myth of the Genius Designer", de fa gairebé un parell d'anys. Hi deia que és una mala pràctica concentar els esforços de desenvolupament del web exclusivament en el disseny per diversos motius:
- Perquè el disseny no és una ciència exacta, fins i tot quan resulta que ets un dissenyador de geni. Sotmetre les teves idees a un test amb usuaris reals és una mesura de prudència per reduir riscos. (Recorda que sovint n'hi ha prou de fer el test amb paper.)
- Perquè els grans dissenyadors realitzen productes satisfactoris quan els seus dissenys resolen els problemes que toca resoldre. El que l'empresa necessita només es pot saber amb alguna indagació amb usuaris reals, no pas amb quatre indicacions sumàries i a còpia d'ambició i ganes de l'emrpesari.
- Perquè ningú és perfecte. L'ideal, per a l'empresa, és que et contractin perquè ets un bon dissenyador i que tinguis les condicions per anar refinant la teva feina etapa a etapa, mitjançant tests o bé comprovant si els prototips compleixen les recomanacions d'usabilitat. Les empreses que es preocupen de la qualitat van fent les seves comprovacions pas a pas, no les deixen pas per al final.
En fi, si has llegit fins aquí, ets un bon dissenyador i tens algun web per fer, posa't en contacte amb Viuda de Pronet. Ens podríem entendre.
--
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada