Més ençà de la tecnologia

¬¬¬¬¬

La tesi d'aquest apunt és que la usabilitat d'un web depèn poc de la tecnologia que hàgim utlitzat per fer-lo. Les nostres decisions tecnològiques hi poden influir, sens dubte. Però el que determinarà si el web en qüestió resulta poc usable o molt és el que trobarà el teu client en obrir-ne la primera pàgina (que pot ser la pàgina inicial o una pàgina que hagi trobat com a resultat d'una cerca a Google). Jakob Nielsen constatava a principi del 2005, a l'article "Durability of Usability Guidelines", que el 90% de les recomanacions sobre usabilitat formulades en un estudi del 1986 continuaven sent vàlides. Del 10% restant de recomanacions, n'hi havia dues terceres parts que s'havien tornat irrellevants i una tercera part que era errònia (un 3% del total).

Les recomanacions sobre usabilitat són perdurables. Es mantenen al llarg dels anys, perquè la majoria de les persones (per disgustar els tecnòlegs ;-) no canviem. Som animals, i no evolucionem en una generació. Així, la meva filla, que acaba de fer 17 anys, ha crescut amb internet, navega i actua per la xarxa amb naturalitat, domina moltes tècniques informàtiques que jo ignorava absolutament a la seva edat. En sap més, n'ha après més. Ara: si li planto una pàgina al davant amb una animació, aquesta atraurà per uns instants la seva mirada, per un reflex purament animal, instintiu, i a mi em passarà el mateix. Qualsevol moviment de fons crida la nostra atenció des de l'era en què voltàvem per la sabana. Tots dos prescindirem al cap d'un moment de l'animació, perquè hem après a associar-la amb la publicitat, que ens busca i la majoria de les vegades no ens serveix de res. L'exemple és extrem per ser clars. El que ens diuen els experts en usabilitat, la seva recomanació en aquest cas, és que no utilitzem animacions, fora del cas que siguin necessàries o que vehiculin un significat important, perquè absorbeixen intensament l'atenció de l'usuari final, en detriment de la resta d'elements de la pàgina.

Els tests d'usabilitat, els fem amb gent corrent. N'excloem els professionals: els dissenyadors, els informàtics, els editors de webs, la gent que ha participat més o menys directament en el desenvolupament del nou web. Tota aquesta gent coneixem massa el web en qüestió, estem més preparats que la majoria i ens importa molt el que estem fent. Una de les principals lleis de la usabilitat és que els dissenyadors no són usuaris --aquesta llei té altres manifestacions: l'emprenedor no és un usuari ni l'usuari és un dissenyador. Busquem usuaris estàndard, triats a l'atzar, representatius de la comunitat a la qual es destina el web.

El que fan els usuaris que observem en els tests és el que fem tots plegats: mirar de completar la tasca que ens hem proposat, aprofitar el que sabem fer amb la nostra ja llarga pràctica de navegar... Potser l'única diferència és que la persona que fa el test d'usabilitat procura completar les tasques indicades, mentre que en una navegació real abandonaria el web sotmès a prova en el moment que li comencés a semblar innecessàriament complicat o que no li proporcionés resultats satisfactoris. L'usuari real que visitarà el nostre web abandonarà la pàgina inicial, si és que hi passa gaire estona, al cap de 30 segons. La recomanació d'usabilitat bàsica, per tant, és la simplicitat.

Nielsen, en un altre article, de mitjan 2007, "Change vs. Stability in Web Usability Guidelines", cridava l'atenció sobre els canvis de posició dels qui ell anomena enemics de la usabilitat:

• El 1995, deien que els tests d'usabilitat podien fer servei per millorar les aplicacions, però que no valien per als webs (i ara diuen el contrari: que valen per als webs, però no pas pera a les aplicacions).
• L'any 2000, deien que les recomanacions d'usabilitat servien per als webs estàtics, però que no tenia sentit considerar que es feien excessos amb el Flash, ja que feia que els webs fossin dinàmics i s'imposessin a l'usuari (ara diuen que potser sí que el Flash s'ha d'utilitzar amb mesura, tot defensant que les recomanacions d'usabilitat no tenen sentit per al web 2.0, que ho revolucionarà tot --Nielsen diu que no).
• Nielsen gosa predir que, al cap de cinc anys d'escriure aquella columna, el 2012, els enemics de la usabilitat, en els seus blocs, li donaran la raó sobre el que havia defensat el 2007, però el judicaran desorientat respecte a la tendència dominant del moment.

La usabilitat existeix perquè els mètodes sistemàtics d'observació poden salvar la distància entre l'equip que intervé en l'elaboració del web i el seu públic objectiu, ens diu Nielsen a "Bridging the Designer-User Gap". La usabilitat ens acosta a la ciència; el mètode de l'endevinalla per decidir què és el que convé als usuaris ens acosta a l'esoterisme. No t'imaginis què necessiten els usuaris. Comprova-ho!

--