Tira al dret davant la incertesa tecnològica o organitzativa

¬¬¬¬¬

Avui ens ha passat a veure una exbecària que ara treballa com a cap de comunicació d'un projecte virtual vinculat a un ajuntament. És periodista. Havia editat alguns webs de mitjans de comunicació importants abans de la beca. Va practicar amb nosaltres en entorns diferents, amb tota solvència. Mentre preníem un cafè, m'ha comentat una situació que intueixo que deu ser típica: els polítics de qui depèn a l'ajuntament no acaben de decidir-se per cap plataforma per al web del projecte i la maregen i li donen indicacions contradictòries.

Què cal fer davant de les incerteses tecnològiques d'un projecte que no depèn del tot de tu? Què li recomanaria a la nostra exbecària si és que arriba a llegir aquest apunt?

• No combreguis amb rodes de molí. Per regla general, les expectatives estan inflades. Ara diuen sempre, per exemple, que hi haurà molta col·laboració o participació, que som al web 2.0. Això és cert per a webs molt grans, de referència. Per a la resta es compleix la distribució 90-9-1: per cada 100 usuaris actius (dels milers o centenars de previstos ;-) n'hi ha 90 que es connecten de tant en tant i van mirant el web, n'hi ha 9 que alguna vegada o de tant en tant fan una aportació i n'hi ha 1 que és el cor de la comunitat i que batega amb més o menys intensitat. Traduït a la pràctica, si et diuen que el projecte es destina a 700 persones, recorda que amb sort t'adreçaràs a 500 (no tots arribaran a ser usuaris actius) i que podràs confiar que n'hi hagi 5 que et donin marxa. Rumia aleshores què et convé preparar per a aquest grupet de 5 persones assídues del projecte. Per llegir una discussió més detallada de la regla 90-9-1 aplicada al web, recomano, de Jakob Nielsen, la columna "Participation Inequality: Encouraging More Users to Contribute".
• Comença amb un web senzill i ràpid, instantani. No esperis els informàtics. Guanya'ls per agilitat. La millor forma d'atac és la sorpresa, com ja ens va dir el savi xinès que va escriure L'art de la guerra. Publica ja, ni que sigui un bloc com aquest sobre el projecte, només gastant-hi uns pocs diners en la reserva d'un domini prop i en una agència de disseny --un encàrrec que et servirà per a tota la imatge del projecte i del qual el web serà sols una part. Guanya't els polítics per pragmatisme i capacitat executiva. Si el web funciona inusitadament bé, ja el migraràs a una altra plataforma, amb l'avantatge d'haver fet madurar i afinar tot el projecte i d'aplanar el camí als nostres amics els informàtics.
• Dedica moltes hores i alguns diners a promoció --Adwords, anuncis i campanyes convencionals-- i a fer tests d'usabilitat --que poden sortir-te de franc amb Viuda de Pronet. Fes els tests davant dels polítics i els informàtics de l'ajuntament, com recomana Jakob Nielsen, que ja coneixes (àlies el lumbreras), a la seva recent columna "Building Respect for Usability Expertise".
• Tria sempre l'opció més simple i més barata. Davant de dues alternatives, considera quina et resultarà més expeditiva i controlable a mitjà termini. Si el projecte té èxit, sempre seràs a temps de canviar més endavant a una opció més complexa. Dóna un cop d'ull, per exemple, a Llocs web de Google, que pot integrar diverses solucions a un preu mòdic i a l'instant.
• Escriu molt, fes fotos, dibuixos, filma. Si no ets periodista com la nostra exbecària, el consell és el mateix. Vés preparant els continguts. És el que més costa i el que té més valor. Aprofita tot el material amb què estàs treballant, esprem-lo. Si pots contractar reforços per al projecte, tria algú que sàpiga escriure i que tingui experiència en l'edició de webs.

No demanis pas permís per treballar! Ets responsable del projecte.

--