Ets responsable del web d'una organització semipública?

¬¬¬¬¬

Aquest bloc s'adreça a persones que tenen una petita empresa, o un projecte d'empresa, o que tenen responsabilitat en alguna associació o organització sense ànim de lucre. Hi he comentat ja diversos webs que poden servir d'exemple, tant en l'àmbit empresarial com en el del voluntariat, àmbits que complementa l'apunt d'aquesta setmana pel fet d'ocupar-se d'un web semipúblic. A què em refereixo amb semipúblic? És, posem per cas, la situació probable del responsable d'una activitat cultural, independent des del punt de vista jurídic de qualsevol administració pública, però que porta a terme la seva activitat des d'una fundació o gràcies al suport d'una administració pública.

Trio a l'atzar, com ja havia fet en algun exemple anterior, un web a observar a partir de Catalunya web a web. Restringeixo abans el grup de candidats idoni: així, me'n vaig a l'apartat Cultura, amb 7.796 enllaços, i opto per la seva secció més poblada, Literatura, amb 1.867 enllaços. De les seves 11 subseccions, trio Webs de literatura, la primera pel nombre d'enllaços, ja sols 252. Generant números a l'atzar, vaig a parar a dues iniciatives privades --que descarto-- i, en tercer lloc, a la mena d'iniciativa semipública que m'interessa, la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, fruit d'un conveni entre la Fundació Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes i la Xarxa d'Universitats que formen l'Institut Joan Lluís Vives per aprofitar els fons digitalitzats, potenciar l'edició de nous fons i l'accés als recursos bibliogràfics, i difondre al màxim el llegat de les obres més importants en català.

Què és el que es desprèn de l'observació del web de la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives?

• Que és un web que es carrega de pressa, un bon començament!
• Que un dels elements a resoldre és la vinculació amb el patrocinador; en aquest cas, la Fundacio Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
• Que la posició de força dels patrocinadors, en relació amb el responsable del web, pot portar fàcilment a fer prevaldre la visió institucional, el rotllo corporatiu, davant de l'oferta de valor que ofereix el web als seus usuaris.
• Que l'activitat semipública pot anar justa de recursos, i encara més en temps de crisi, com es pot deduir per la presència aparatosa de publicitat al web.
• Que els gestors del web es poden trobar amb un projecte desenvolupat per encàrrec, de grans dimensions, potser poc mal·leable, no especialment usable i de difícil evolució al llarg del temps --per entendre'ns, el que passa amb alguns museus inaugurats fa pocs anys, en què el patrocinador incorre en grans despeses arquitectòniques en detriment dels recursos destinats al fons permanent.
• Que, com a activitat semipública, convé exposar amb claredat els criteris perquè hi puguin col·laborar o adherir-se altres institucions o particulars.

Aquestes observacions crítiques es poden generalitzar, intueixo, a altres activitats homòlogues i a altres webs semipúblics. Cal dir que la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives és un web de referència, amb contingut de gran valor i relativament fàcil d'utilitzar si hi has de resoldre alguna cerca específica. I per acabar, cal afegir que qualsevol gestor d'un web semipúblic pot esprémer els seus recursos limitats amb una mínima inversió en usabilitat, com es desprèn per exemple de "Do Government Agencies and Non-Profits Get ROI From Usability?", un article de Jakob Nielsen que s'aplica prou bé als nostres webs semipúblics.

Corol·lari: si els teus recursos són tan limitats que no tens gens de pressupost per a usabilitat, posa't en contacte amb mi, que t'ajudaré de franc durant 5 hores.

--