Qui és més usable, Mayor Oreja o López Aguilar?

¬¬¬¬¬

L'apunt d'avui és un mer exercici de comparació entre dos webs, el del candidat del Partit Popular espanyol, Jaime Mayor Oreja, i l'hipotètic web del candidat del Partit Socialista Obrer Espanyol, Juan Fernando López Aguilar, cinc dies abans de les eleccions al Parlament Europeu del 7 de juny. És una comparació sobre usabilitat, sense cap inclinació política. He de reconèixer que el plantejament és reduccionista, ja que no dono per més i em concentro en dos partits polítics en detriment dels altres (per bé que el PP i el PSOE, força igualats a les enquestes, sumen un 84 % de la intenció de vot una setmana abans d'unes eleccions caracteritzades pel caràcter estatal de la circumscripció). També és reduccionista, d'entrada, perquè tracto de comparar-hi solament els webs de tots dos candidats, com a caps més visibles de les candidatures dels seus partits.

A quarts d'onze de la nit, cerco a Google en espanyol els dos primers cognoms de cada candidat (pels quals els coneix potser la majoria de la gent): Mayor Oreja i López Aguilar. Escric les cerques tal qual, sense cometes. Entre els resultats, m'apareixen sobretot notícies i les dues entrades de la Wikipedia -- La enciclopedia libre. El web personal de Mayor Oreja és més trobable. No apareix entre els primers resultats de la cerca, però es presenta damunt dels resultats, mitjançant un enllaç patrocinat. La seva pàgina inicial inclou quatre enllaços:

• al Grup Popular Europeu, 
  
• al Partit Popular, 
  
• a un vídeo de 32 segons, amb 23 segons d'intervenció del candidat (Jaime Mayor Oreja hi dóna les gràcies al seu grup del Facebook, a les persones que han entrat al seu web, i anuncia un proper míting en línia) 
  
• i a una molt sòbria pàgina sobre la seva candidatura.
  

A la mateixa hora, per a la cerca López Aguilar m'apareix un enllaç patrocinat que no és del candidat socialista, sinó del web de notícies lainformacion.com. No descarto que el PSOE hagi exhaurit el seu pressupost diari... Ara: remenant una mica més per Google, intueixo que l'opció dels socialistes ha estat renunciar a fer un web de candidat i muntar un web alternatiu, un mena de bloc titulat Este partido se juega en Europa, amb informació de tots els seus candidats, que han tingut la traça de col·locar en els primers llocs dels resultats orgànics de Google si el que cerques és PSOE o PSOE europeas. El PP aconsegueix un efecte equivalent redireccionant el seu web habitual cap a un web amb l'actualitat de la seva campanya per a les eleccions europees.

Els dos articles, sobre Mayor Oreja i sobre López Aguilar, a la Wikipedia es caracteritzen --en el moment de redactar aquest apunt-- per un to força neutre, aparentment objectiu. Tots dos són rellevants perquè apareixen entre els primers resultats de Google, i encara més pel fet de destacar entre un grapat d'enllaços que semblen simples notícies de premsa. L'article sobre Mayor Oreja és molt més extens, i el de López Aguilar té la desgràcia de donar menys informació i, doncs, facilitar que sobresurti dins d'una trajectòria professional prou brillant l'acusació de plagi del programa electoral socialista canari, a l'abril de 2007, quan López Aguilar va ser-ne el candidat. En contrapartida, el nombre més elevat d'entrades relacionades amb Mayor Oreja a internet fa que l'ajuda contextual que ara presenta Google mentre escrius la cerca t'ofereixi en primer lloc un enllaç cap a la notícia que Mayor Oreja es va negar a condemnar el franquisme, a l'octubre de 2007.

Jakob Nielsen, l'any 2004, a propòsit de les penúltimes elecciones a la presidència nord-americana, va comparar els butlletins electrònics del republicà Bush i el demòcrata Kerry. Va gosar destacar tres objectius d'un web de campanya política:

• Donar ànim a la gent del partit: fer que s'entusiasmin amb el candidat i donar-los idees perquè puguin influir en la família i els amics.
  
• Obtenir donacions --no és el nostre cas, però sí que podríem pensar que és prou important obtenir suports, de la premsa, dels grups d'opinió.
  
• Respondre les preguntes dels votants indecisos, i en el millor dels casos, convèncer-los perquè votin el candidat.
  

Fan de mal comparar, els plantejaments de campanya per internet del Partit Popular i del Partit Socialista Obrer Espanyol de cara a les eleccions europees. Els populars han apostat per un candidat ben conegut i s'han concentrat en la seva figura, amb diversos recursos web vinculats a la seva persona. En contrast, els socialistes han organitzat una campanya fonamentada en el partit, en els seus candidats en conjunt, tal vegada conscients de la força relativa del seu candidat. Totes dues opcions polítiques han pres les decisions conseqüents. Només m'ha sorprès que el PSOE hagi renunciat a fer una campanya d'Adwords.

--